Quan surts per fer...
"Quan surts per fer el viatge cap a Itaca, has de pregar que el cami sigui llarg. Ple d'aventures, ple de coneixences". És un fragment d'un poema de Kavafis. En Lluís Llach en va fer una cançó...
Per aquest estiu ja m'he plantejat la meva Itaca particular, i n'he posat una foto aquí, encara que, com al poema de Kavafis, arribar-hi és l'excusa. El que compta és el trajecte. Es tracta del Cap Nord, a dalt de tot, de tot, de tot, de Noruega, per sobre del Cercle Polar àrtic, i la idea és anar-hi des d'aqui de ruta amb cotxe: 9000 km anar i tornar en total... fer-ho en tres setmanes/un meset, i creuar França, Luxemburg, part d'Alemanya, Dinamarca, Suècia, part de Finlàndia, i part de Noruega... i anar parant, i potser no arribar-hi, i si m'agrada un lloc m'hi quedo uns dies, i si no vaig tirant, i si em canso, me'n torno. I anar fent.
Fa temps que vull fer aquest viatge, i penso que aquest potser serà l'any (falta veure si tindré prous calers). S'admet companyia, del sexe que sigui, però admeto que és un viatge una mica freak i que a poca gent li agrada anar de ruta. De totes formes, no tinc cap problema en anar-hi sol.
